Construint ciència des de la Catalunya contemporània
Autor: Lluís Calvo Calvo (ed.)
El mes de gener de 2008 es va fer públic el resultat de la primera convocatòria dels anomenats «Starting Grants»creats pel European Research Council (ERC), la fundació del qual esdevingué un pas de primer ordre en el desig de projectar amb més força les possibilitats de la recerca científica feta i impulsada a Europa. Com a Estat, Espanya va obtenir un 8% dels ajuts concedits i d’aquests un nombre significatiu fou adjudicat a investigadors vinculats a universitats i centres de recerca de Catalunya.
El teixit científic que ha permès assolir fites com l’esmentada respon, en bona mesura, a la tasca que, al llarg de dècades, un seguit de professors i investigadors van dur a terme a les universitats i als centres de recerca, especialment el CSIC, per tal de bastir un edifici cientificotècnic que anés més enllà dels estrets marges als quals sempre havia estat reduït, malgrat temptatives tan lloables com la de la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas o la de l’Institut d’Estudis Catalans, ambdues institucions creades l’any 1907 i que, malgrat haver nascut sota signes diferents, significaren les primeres passes per erigir un edifici científic de primer ordre.
Coneixedors de la dura i abnegada tasca que molts investigadors han dut a terme al llarg de molts anys, superant dificultats de tot tipus, la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació organitzaren un cicle de conferències sota el títol «La Ciència i la Catalunya del segle xx: la mirada dels mestres», que es desenvolupà entre el novembre de 2001 i el gener de 2002, cicle que volia ser un reconeixement, modest però sòlid, a la tasca que un seguit de científics i professors havien dut a terme al llarg de les seves dilatades trajectòries. Ens referim a professors com els malaguanyats Ramon Margalef i Oriol de Bolós (e.p.d.), al costat d’altres com Antoni Prevosti, Ramon Parés, Carmina Virgili, Joan Vilà Valentí, Claudi Esteva Fabregat o Carles Bas, cadascun dels quals va tenir un paper protagonista de primer ordre en el desenvolupament i en la consolidació de les seves matèries.
En definitiva, aquesta obra vol ser un homenatge a la feina d’aquests científics que des del nostre país han contribuït a l’avenç general del coneixement humà de la natura i de la societat.
Per a sol·licitar aquesta publicació a ho podeu fer a :
Podeu seguir les nostres conferències en streaming
