Música per a la Ciència - Residència d'Investigadors



Verbum Genoma in Musica, primera part

Verbum Genoma in Musica, primera part


Encàrrec de la Residència d’Investigadors
Barcelona, Auditori de l’SGAE, 10 d’octubre 2003. Josep Colom

La Residència d’Investigadors, tot fent seva la dita que “Ciència és Cultura” i en el seu deler de no posar límits a la creativitat, científica o cultural, arran de les seves activitats de difusió cientificocultural -entre les quals cal esmentar, a tall d’exemple, cicles de conferències com El Mil·lenni dels gens, Nanotecnologia: el paradigma del segle XXI, Proteòmica: eines per a la vida quotidiana en l’era postgenòmica, Música contemporània: perspectivas d’ara des de Catalunya, o les exposicions Gent i Gens o El secret de la vida: de la cèl·lula a l’ADN, duta a terme amb motiu de la celebració del 50 aniversari de la descripció de l’estructura de la Doble Hèlix-, ha volgut fer un pas endavant per a lligar el món de la Ciència i de la Cultura tot just quan iniciem un nou segle: conjuminar la creació musical més contemporània amb un dels esdeveniments científics cridats a revolucionar la nostra existència: el desxiframent del genoma humà.

Es pretén, amb aquesta iniciativa, musicar i humanitzar l’ampli debat que sobre el futur de la nostra espècie ha generat aquest gran avenç científic. El projecte té el seu origen en l’encàrrec d’una peça musical que la Residència d’Investigadors va fer al mestre Joan Guinjoan. El Mestre, dotat d’un esperit de recerca permanent i obert a tots els avenços científics, una vegada endinsat en el Genoma Humà, va sentir un impuls creatiu que ha donat com a resultat aquesta partitura. Entre els 30.000 gens que creiem avui dia que conformen el genoma humà, els Professors Roderic Guigó i Francesc Abril, bioinformàtics de la Universitat Pompeu Fabra signants de la primera publicació del Genoma Humà (1), ens varen suggerir, i al mateix temps proporcionar, la seqüència del gen associat a la parla, el FOXP2, que es troba en el cromosoma 7. El Mestre Joan Guinjoan ha reflectit musicalment en la seva peça una transcripció poeticomusical de la seqüència.

Més enllà de la interpretació musical, voldríem assenyalar que aquest gen ha polaritzat l’atenció del Professor Svante Pääbo (2), Director i Cap del Departament de genètica molecular de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolucionista, en el sentit que, a partir del FOXP2, es podria determinar el moment en què els humans van canviar els seus comportaments en un SALT quantitatiu, és a dir, quan vam articular el llenguatge: el cant, els sons, la poesia i la música.





Sincrotró Alba, primer moviment

Sincrotró Alba, primer moviment


Encàrrec de la Residència d’Investigadors
Barcelona, Auditori de Barcelona, 7 de maig 2010. Interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Sota la direcció d’Ernest Martínez Izquierdo.

Aquesta Simfonia va ser un encàrrec conjunt del Consorci de la Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya) i del Consorci per la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS) per tal de commemorar la inauguració el dia 22 de març d’enguany, del Laboratori de Llum de Sincrotró ALBA.

L’encàrrec i la creació per part del mestre Guinjoan de la Simfonia dedicada al sincrotró  ALBA va voler fer palès que l’agermanament entre Ciència i Art  és la garantia d’un millor futur i progrés per al nostre país, deixant, a la vegada, constància de les intenses passes i compromisos que des de Catalunya i l’Estat s’han fet  en els darrers anys per a situar-se en l’elit de la recerca científica internacional.

El Sincrotrón ALBA és una infraestructura científica de tercera generació situada a Cerdanyola del Vallés (Barcelona) i és la més important de la zona del Mediterrani.

Es tracta d'un complex d'acceleradors d'electrons per produir llum de sincrotrón, la qual permet visualitzar l'estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar les seves propietats.

L'energia del feix d'electrons que es genera en l'ALBA és de 3 GeV i s'aconsegueix mitjançant la combinació d'un accelerador lineal (LINAC) i un propulsor de baixa emitància i màxima potència col·locat en el mateix túnel que l'anell d'emmagatzematge. El Sincrotró ALBA té un perímetre de 270 metres i 17 trams rectes disponibles per a la instal·lació de dispositius d'inserció.

Actualment, l'ALBA disposa de vuit línies de llum operatives, que comprenen tant els rajos X tous com els rajos X durs, i que es destinen principalment a les biociències, la matèria condensada (nanociència i propietats magnètiques i electròniques) i la ciència dels materials. Es troben en construcció dues línies de llum més (fotoemissió de baixa energia i alta resolució angular per a materials complexos i microfocus pe.

I, a què sona un sincrotró per a Guinjoan? Primer a velocitat, a l'enorme velocitat dels electrons, que ell transmet a través de les aglomeracions de múltiples sons puntuals, i de glissandi que il·lustren l'injector que els engega; en el segon moviment, sona a la tranquil·litat, gairebé onírica, la que experimenten els investigadors en els set laboratoris als quals il·lumina la llum del sincrotró; i el tercer moviment sona a festa, amb un rondó final amb aires afrocubans que celebra l'ocasió. En total, 28 minuts i amb un final contundent “en els quals els membres de l'orquestra tindran pocs moments de descans”.

El mestre Joan Guinjoan es planteja una estructura clàssica en tres moviments, un moderatto agitato inspirat en els electrons que li permet jugar amb diferents instruments i que és un procés acústic global fins a l'aglomeració de somnis, però que alhora tracta l'entenimentada com si fos un quartet, un segon moviment calmo que vol reflectir què es fa a les 7 o 8 finestres-laboratoris de l'edifici i que té format de glissando que et porta a diferents instruments solistes, i el tercer temps, viu, és una festa, un rondó amb molts elements rítmics afrocubans que tornen a aparèixer els electrons i que acaba de forma molt brillant amb tubes, trompes i trompetes.

Amb l'evidència que la ciència i el coneixement, han estat també motors d'inspiració de l'art, alhora que la dimensió sublim d'aquest sol ser també patrimoni del creador científic.





FIAT LUX

FIAT LUX


Encàrrec de la Residència d’Investigadors
Palau de la Música de Barcelona, 21 d’octubre 2016. Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Sota la direcció del Mestre Josep Pons.

L'ONU va declarar el 2015 l'Any Internacional de la Llum, en aquest context la Residència d'Investigadors – CSIC Generalitat de Catalunya en el seu afany de relacionar la música amb la ciència va considerar que la composició d'una simfonia musical inspirada en la llum es podria estrenar per al públic en celebració de l'any Internacional de la Llum.

La professora María Josefa Yzuel, Presidenta del Comitè, Professora Emèrita Universitat Autònoma de Barcelona, Acadèmica de RACAB- Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 2009 President of SPIE- The International Society for Optics and Photonics, va ser l'encarregada de transmetre els aspectes científics de la llum al mestre Joan Guinjoan en diverses ocasions.

En les seves lliçons es va fer un repàs històric de les relacions entre la llum i la ciència, començant en Homero, recollint les creences populars de la Ilíada i Odissea, passant per Demócrito, Plató, Aristòtil, Euclides i Ptolomeu com a pensadors de l'antiguitat. Seguint als de l'Edat Mitjana, Alazen i Al-Farisi, que ens porten a l'òptica matemàtica moderna 1637 quan Descartes pública el Discurs del Mètode i en els seus assajos apareix la refracció de la llum per primera vegada, establerta experimentalment uns anys abans per Snell. Aquestes dues concepcions (Granular, de Plató i Demócrito; Dinàmica, d'Aristòtil) han arribat als nostres dies amb successives modificacions, teories corpusculars de Newton i Einstein i teories ondulatòries de Huygens, Fresnel i Maxwell. Que el francès Louis de Broglie, estable que la llum té una naturalesa dual, alguns fenòmens es poden interpretar per la seva dualitat, d'una banda, partícules= corpuscles= fotó, efecte fotoelèctric i per l'altre costat l'ondulatori: reflexió, difracció i refracció. També demostra que cada ona té associat un fotó. Einstein (1920, Premi Nobel) va demostrar experimentalment l'efecte fotoelèctric.

Quan la llum incideix sobre una placa metàl·lica, cada fotó associat a la llum arrenca un electró produint corrent elèctrica.

El mestre Joan Guinjoan des de la sortida a la posta del sol es va inspirar en un poema del poeta Antonio Clapès, com a guió dels fenòmens que ocorren mentre llueix la llum del sol.


1.- Ondulatòria

Difracció
Quan la llum passa per una petita obertura, es converteix en ones lluminoses que es propaguen en moltes adreces; la llum que es veu darrere un arbre el sol incideix per davant, per exemple, l'olivera o l'avellaner.

L'aurora boreal, està formada per petites partícules (pols), que converteixen la llum en ones lluminoses que es propaguen en moltes adreces. El color depèn de la naturalesa de les partícules.

La posta del sol. Els núvols i les partícules de l'atmosfera terrestre converteixen la llum en ones lluminoses que es propaguen en moltes adreces.

Refracció
Es tracta del canvi d'adreça que experimenta la llum en passar d'un mitjà a una certa velocitat a un altre amb una velocitat menor. Aquesta disminució de velocitat està relacionada amb la densitat del mitjà, per exemple, passar de l'aire a l'aigua.

El prisma de quars de Newton, que descompon la llum en set colors; vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i añil. En simetria a les set notes musicals i amb uns tons i longituds d'ona, que van de tons greus a aguts.

L'Arc de Sant Martí. Les gotetes d'aigua en suspensió, que resten a l'atmosfera després d'una tempesta, que descomponen la llum amb els set colors citats.


2.- Corpuscular

• Corpuscular= Fotons

Com es reflecteix en les anotacions manuscrites del mestre Joan Guinjoan, i la interpretació musical del qual es reflecteixen a les pàgines de les partitures.

 





CALENDARI D'ACTIVITATS

Activitats pròpies
Activitats externes

EN DIRECTE!

Podeu seguir les nostres conferències en streaming

LES NOSTRES CONFERÈNCIES

Visita el nostre canal de YouTube

LA NOSTRA IMATGE

Música per a la Ciència

El Mestre Joan Guinjoan ha col•laborat amb la Residència d’Investigadors...
...
Desenvolupament web: WEBfine
Fem servir cookies pròpies i de tercers, per analitzar els seus hàbits de navegació. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | més detalls