La combinació d’activitats de docència, recerca, transferència de coneixement i de tecnologia és indispensable per tenir una universitat innovadora i adaptada a les exigències dels entorns social i empresarial. La gestió equilibrada de les tres àrees d’activitat dins una mateixa organització és complexa i comporta reptes a fi d’evitar distorsions. Alguns dels possibles riscos a evitar són el desenvolupament d’una recerca distanciada de les aplicacions i de les necessitats de la industria o el fet de derivar l’activitat docent i, conseqüentment el perfil dels futurs graduats, cap a àrees allunyades del perfil de professionals demandats pel teixit empresarial. Sens dubte, la vinculació entre la universitat i l’empresa resulta imprescindible i beneficiosa en la societat del coneixement. Sense perdre la missió principal de la universitat (docència i recerca bàsica), cal saber gestionar sota el mateix paraigua el que la societat actual demana a la universitat en termes d’aportació al desenvolupament tecnològic, a la innovació i al creixement econòmic i social del seu entorn.
La multidisciplinarietat, la varietat de perfils i la implicació dels professors-investigadors són claus pel desenvolupament simultani de les tres activitats. L’organització ha d’apostar clarament per aquest model, mitjançant la dedicació de recursos, la selecció i priorització d’objectius, i mantenint un equip humà divers i altament motivat, obtenint com retorn una dinàmica altament positiva per a la formació tant de professionals com d’investigadors altament qualificats. D’aquesta manera es pot aconseguir el model que la societat exigeix a la universitat del segle XXI.
Cicle: VIIIè Desafiaments del S.XXI. La Veu dels Descobriments: descobrir,innovar,transferir el coneixement
Organitzat per: Residència d'Investigadors
