Nicasio Landa (Pamplona, 1830-1891) fou un actiu membre d’una generació reformista de metges militars preocupats per la millora en les condicions de salut i vida dels soldats, i l’únic participant espanyol en la Conferència internacional de societats de socors als militars ferits en campanya celebrada a Ginebra l’octubre de 1863, que donà lloc al sorgiment de la Creu Roja. En el decurs dels vint-i-cinc anys següents, Landa fou un incansable propagandista de la causa del moviment internacional de la Creu Roja a Espanya com també un destacat promotor de l’humanitarisme de guerra en fòrums mèdics i jurídics nacionals i internacionals.
La decidida intervenció d’aquest metge militar i primer inspector general de la Creu Roja espanyola, a la Segona Guerra Carlina (1872-1876) i la Cantonal (1873), ha quedat reflectida en nombrosos escrits seus, on es posen particularment de manifest les motivacions i propòsits de la seva acció humanitària.
Cicle: ETHOS Humanitari i Guerra: raons i passions, ideologies i creences
Organitzat per: Grup de recerca «cultura mèdica i científica: pràctiques, espais, objectes i intercanvis» IMF-CSIC, Direcció General de recerca, Residència d'Investigadors
