Lluny queda a la humanitat el seny per autolimitar-se en un planeta finit. Havent acabat amb bona part dels predadors i, per descomptat, amb els competidors més directes, a l'Homo sapiens del segle XXI només li frenen les pandèmies, el canvi climàtic i la degradació ambiental que ell mateix crea. La covid-19 ha estat la primera pandèmia del segle XXI i, per desgràcia, no serà la darrera. Trencant els equilibris ecològics, manipulant espècies, alterant la biodiversitat i fragmentant i degradant ecosistemes estem incrementant ràpidament el risc de zoonosi, és a dir, de salts de patògens animals a l'ésser humà i per tant de pandèmies. El canvi climàtic amplifica la meitat de les infeccions perilloses per als humans, igual que diverses activitats econòmiques, que augmenten els brots epidèmics. La història de les pandèmies ens permet acceptar-les, la medicina atenuar-les, però només aliant-nos amb l'ecologia i l'evolució arribarem a prevenir-les. Sabem els avantatges de coexistir amb els altres éssers vius i sabem com fer-ho. Potser ha arribat el moment de proposar-s'ho de debò.
Fernando Valladares és doctor en Biologia, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques i professor d'Ecologia a la Universitat Rey Juan Carlos. És un científic altament citat, amb nombroses investigacions sobre el paper de la biodiversitat i els impactes del canvi climàtic i de l'activitat humana als ecosistemes. És autor de més de 300 articles científics sobre adaptacions de plantes i ecosistemes al canvi global. Ha estat guardonat amb el Premi Rei Jaume I de Protecció del Medi Ambient, el Premi de la Fundació BBVA a la conservació de la biodiversitat i la Medalla d'Or de la Creu Roja pel compromís ecosocial. La seva tasca de recerca la complementa amb una tasca de divulgació intensa dins del seu projecte “La salut de la humanitat”. Ha publicat La salut planetària en aquesta mateixa col·lecció (2022).
Presencial (C/Hospital,64) + Youtube
