Tradicionalment s’ha definit el dret com l’eina per protegir les persones i els grups contra els abusos de poder. Tot i així, a la primera meitat del segle xx es va estendre la idea que existeix un dret subjectiu dels estats que pot ser utilitzat contra les persones: és l’anomenat dret de l’excepcionalitat, que es basa en la necessitat de preservació de l’Estat, i que fins i tot ha donat
lloc al que avui dia es coneix com a Dret Penal de l’Enemic. Aquesta posició xoca de ple amb el Dret Humanitari, i en molts casos aquest xoc es resol dictant normes que, pretesament fonamentades en el segon, només donen lloc a formes reglamentàries del primer.
La Maternitat d’Elna, al Rosselló, que va acollir les dones embarassades i els nens nascuts als camps de concentració francesos després de la Guerra Civil, és un cas que ens mostra què fan les dones i els homes que decideixen fer possibles unes pràctiques humanitàries basades en l’ètica, i que acaben situant-se més enllà del dret.
Cicle: ETHOS Humanitari i Guerra: raons i passions, ideologies i creences
Organitzat per: Grup de recerca «cultura mèdica i científica: pràctiques, espais, objectes i intercanvis» IMF-CSIC, Direcció General de recerca, Residència d'Investigadors
