
Mikis Theodorakis, llegenda de la música, la cultura i la història política grega al llarg de més de setanta-cinc anys de carrera artística, va posar música a la poesia i als poetes de la seva generació, de Ritsos a Seferis, passant per Elitis, Manos Elevtheriu i un llarg etcètera de plomes literàries. Sovint, enmig d'aquests poemes musicats, apareixen també les seves pròpies composicions. De fet, l’obra poètica pròpia és una part essencial de la seva identitat artística. Per a Theodorakis, la poesia no és un complement a la música, sinó la seva forma més íntima de resistència i d’expressió espiritual. Sovint afirmava que «la música i la poesia són el mateix alè», i tota la seva trajectòria confirma aquesta visió unitària de l’art.
Els grans temes de la seva poesia giren al voltant de la llibertat, la resistència i la dignitat humana. La lluita política i la recerca espiritual es confonen: l’alliberament personal reflecteix sempre el col·lectiu. El
poeta canta per «un sol que sorgirà de la meva sang», convertint l’experiència del sofriment en esperança. L’amor i la mort hi apareixen entrellaçats, amb un to sovint tràgic, proper a la lamentació popular
grega. La natura —el mar, la llum, les muntanyes—actua com a força moral i símbol d’una Grècia eterna. I el mite es combina amb la història recent.
Més informació:
Web: http://neogrec.wordpress.com
Bluesky: https://bsky.app/profile/neohel-lenistescat.bsky.social
Associació Catalana de Neohel·lenistes (NEOGREC)
Departament de Grec Modern de l’EOI Barcelona-Drassanes